Cançó popular
‘’Cançoneta lleu e plana’’
A la voreta del mar
n'hi ha una donzella
que en brodava un mocador,
la flor més bella.
Com ne fou a mig brodar
li manca seda.
Gira els ulls envers la mar:
veu una vela;
veu venir un galió
tot vora terra;
ne veu venir un mariner
que una nau mena.
-Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?-
-De quin color la voleu,
blanca o vermella?-
-Vermelleta la vull jo,
que és millor seda.
Vermelleta la vull jo,
que és per la reina.-
-Pugeu a dalt de la nau,
triareu d'ella.-
-Ai no!, no hi puc pujar,
no tinc moneda.
Lo meu pare té les claus
de l'arquimesa.-
-No quedeu per diners, no,
prou fio d'ella.-
La donzella entra a la nau,
tria al seda.
Mentre va mercadejant,
la nau pren vela.
Mariner es posa a cantar
cançons novelles.
Amb lo cant del mariner
s'ha dormideta,
i amb el soroll de la mar
ella es desperta.
Quan ella s'ha despertat
ja no en veu terra:
la nau és en alta mar,
pel mar navega.
-Mariner, bon mariner,
torneu-ne en terra,
que los aires de la mar
me'n donen pena.-
-Això sí que no ho faré,
que heu de ser meva.
Set anys ha que vaig pel mar
per vós donzella;
cent llegües dins de la mar,
lluny de la terra.-
-De tres germanes que som,
só la més bella:
l'una porta vestit d'or,
l'altra de seda
i jo, pobreta de mi,
de sargil negre.
L'una és casada amb un duc,
l'altra és princesa
i jo, pobreta de mi,
só marinera.-
-No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que jo só lo fill del rei
de l'Anglaterra.
AUTOR:
Guillem de berquedá.
Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga, Guillem . El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc (III) de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l'uneix una cordial amistat. S Catalunya el 1185, formà part del seguici d'Alfons I, va morí fadrí i sense descendència assassinat per soldat.
MÉTRICA:
La poesia té 26 versos d'11 síl•labes (endecasíl•labs) i una cesura de 7+4. La rima és assonant. Són versos femenins
Interpretació del contingut:
És una cançó popular d’origen català del segle XVI (època de l'anomenada Decadència), encara que trobem diverses versions en diferents llocs d’Europa ja que s’ha anat modificant a través de la transmissió oral, ja que el poble la cantava i la coneixia. Els temes a què fan referència solen ser situacions de la vida quotidiana: les feines, les festes tradicionals com el nadal, els oficis, i fins i tot en l’amor no correspost, que és el tema principal d’aquesta cançó.
La cançó tracta d’una donzella que brodava un mocador de seda a la vora de la mar i de cop es queda sense seda. Veu un vaixell on un mariner li ofereix de pujar per escollir la seda que més li agradi. La donzella puja i amb el cant del mariner es queda adormida. Quan desperta replica que la deixi a terra, però ell s'hi nega. La donzella l’explica que les seves germanes són més afortunades que ella, i ell li diu que no es preocupi de res perquè ell és el rei d’Anglaterra i ella serà la seva reina.
Figures retòriques
Utilitza moltes repeticions, recurs propi de les cançons populars, com per exemple: “i jo pobreta de mi” (en els versos 19 i 21); paral·lelismes com per exemple: “vermelleta jo la vull que és millor seda” (vers 7), “vermelleta jo la vull que és per la reina” (vers 8). La base d’aquest poema és el diàleg entre els personatges.
Aquest cançó és una de les més populars del cançoner català. S’hi narra la història d’una donzella que, en faltar-li la seda per brodar, puja a cercar-la a dalt d’una nau i el mariner que la mena se l’endú mar en dins, enamorat. Ella es queixa de la seva desgràcia d’esdevenir marinera i de com les seves dues germanes grans han fet fortuna. A la fi, resulta que el mariner és un príncep, fill del rei d’Anglaterra.
A la vora de la mar, és una cançó és anònima i s’ha anat modificant a causa de la transmissió oral.
El tema principal d’aquesta cançó es basa en aquest fet amb la diferència que el mariner està enamorat de la donzella, raó per la qual la rapta. La noia no es vol casar a causa de la baixa classe social del mariner, però ell li diu que és el fill del rei d’Anglaterra i per aquest motiu acabaran junts.
I un dels temes tractats en aquest tipus de poesia també és situacions de la vida quotidiana, ja que eren molt propers a la gent del poble.
BLOC I
19.- Cançoneta interna
Transmet moltes idees erronies i podem veure en preguntes que fa l‘autor ,i també es reflexa els presonatges la contradicción amb les seves respostes.
20.- Bèlgica
Descriu un país lluminós , llavors on hi ha constantment pluja i tot fos verd .
Aquestes ciutats serien atractives i amb seguretat i molta varietat de cultura .
Els habitants serien simpatics, amables ,alegres i mantendrien uma societat amb confiança .
25.- Vinyes verdes vora el mar...
Colors: El marro del terra – color càlids
El negre del raïm madur – color fred
El verd del raïm i de la vinya – color càlids
El groc del tardo – color càlids
El blau del mar – color fred
26.- Aigua marina
Les idees ès basen en ¨Carpe Diem¨ en viure el momento d’ara sense preocupacions i de no pensar en el futur i en el pasat .
Metafores : ¨encendre el foc del pensament que vibra¨
Pensar en un tema que tenies en el cap fa un temps.
¨oberts de cor¨
Confiats , sense por en l’amor .
¨quan la mort ens cridi al tàlem¨
Al tàlem es refreix al matrimoni
¨sense la por de jeure avergonyits quan surtin les estrelles¨
No tenir vergonya quan arribi la nit
¨ i el teu amor transparent ¨
Sincer
27.- Que jo no sugui més....
L’autor té el desig d’arribara ser un ocell que sobrevoli un riu (metáfora:vida).
La gent que desfila pel riu simbolitzant diferents temes com la pobresa , la riquesa ,la senzilles …etc.
En la segona estrofa diu que la vida seguéis avançant i emmagatzemant records i al final s’encamina cap a la mort - les ones del riu que creixen i desemboquen en el mar.
I per finalitzar es planteja interrogants sobre el seu destí
28.- Súnion
El poema tracte de l’exaltació d’un temple grec , l’autor va comparar-la amb Catalunya ja que no es trobava en les seves millors condicions, diu que el mariner cambiara de rumb per contemplar el temple al final es refereix a un exiliat entre arbredes , l’autor recorada aquesttemple i es el que li dona forces , però que la seva ausencia sera la ruina .
