Cançó popular

Cançó popular

‘’Cançoneta lleu e plana’’

A la voreta del mar

n'hi ha una donzella

que en brodava un mocador,

la flor més bella.

Com ne fou a mig brodar

li manca seda.

Gira els ulls envers la mar:

veu una vela;

veu venir un galió

tot vora terra;

ne veu venir un mariner

que una nau mena.

-Mariner, bon mariner,

que en porteu seda?-

-De quin color la voleu,

blanca o vermella?-

-Vermelleta la vull jo,

que és millor seda.

Vermelleta la vull jo,

que és per la reina.-

-Pugeu a dalt de la nau,

triareu d'ella.-

-Ai no!, no hi puc pujar,

no tinc moneda.

Lo meu pare té les claus

de l'arquimesa.-

-No quedeu per diners, no,

prou fio d'ella.-

La donzella entra a la nau,

tria al seda.

Mentre va mercadejant,

la nau pren vela.

Mariner es posa a cantar

cançons novelles.

Amb lo cant del mariner

s'ha dormideta,

i amb el soroll de la mar

ella es desperta.

Quan ella s'ha despertat

ja no en veu terra:

la nau és en alta mar,

pel mar navega.

-Mariner, bon mariner,

torneu-ne en terra,

que los aires de la mar

me'n donen pena.-

-Això sí que no ho faré,

que heu de ser meva.

Set anys ha que vaig pel mar

per vós donzella;

cent llegües dins de la mar,

lluny de la terra.-

-De tres germanes que som,

só la més bella:

l'una porta vestit d'or,

l'altra de seda

i jo, pobreta de mi,

de sargil negre.

L'una és casada amb un duc,

l'altra és princesa

i jo, pobreta de mi,

só marinera.-

-No sou marinera, no,

que en sereu reina,

que jo só lo fill del rei

de l'Anglaterra.

AUTOR:

Guillem de berquedá

Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga, Guillem . El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc (III) de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l'uneix una cordial amistat. S Catalunya el 1185, formà part del seguici d'Alfons I, va morí fadrí i sense descendència assassinat per soldat.

 

 

Interpretació del contingut:

És una cançó popular d’origen català del segle XVI (època de l'anomenada Decadència), encara que trobem diverses versions en diferents llocs d’Europa ja que s’ha anat modificant a través de la transmissió oral, ja que el poble la cantava i la coneixia. Els temes a què fan referència solen ser situacions de la vida quotidiana: les feines, les festes tradicionals com el nadal, els oficis, i fins i tot en l’amor no correspost, que és el tema principal d’aquesta cançó.

La cançó tracta d’una donzella que brodava un mocador de seda a la vora de la mar i de cop es queda sense seda. Veu un vaixell on un mariner li ofereix de pujar per escollir la seda que més li agradi. La donzella puja i amb el cant del mariner es queda adormida. Quan desperta replica que la deixi a terra, però ell s'hi nega. La donzella l’explica que les seves germanes són més afortunades que ella, i ell li diu que no es preocupi de res perquè ell és el rei d’Anglaterra i ella serà la seva reina.