BLOC II (Assaig de cántic en el temple)

‘’Assaig de cántic en el temple’’

d’Elcaminant i el mur (1954)

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que se’n va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

Autor:

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985).

És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català. El 1972 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi.
Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Mètrica:

El poema consta de vint versos d’art irregular i sense rima, és a dir, versos lliures.
Hi apareixen:
- Sinalefas: als versos 7, 8, 13, 14, 15 i 17 (que hi apareixen dos, a cada respectiu vers, excepte el 7, 8 i 13).
- Elisió: als versos 8 i 12.
- Hiat: als versos 6, 8, 9, 11 i 20.

Interpretació del contingut:

El tema central és el desig de canviar la cultura del seu poble,és a dir té la funció de queixa d’un sistema que no fa feliç al protagonista.
Aquest poema té una única estrofa de 20 versos els quals expliquen com era la terra de Salvador Espriu, Catalunya, en aquella època Catalunya estava patint la Guerra Civil espanyola a l’època del franquisme. I quan diu, en el poema, que ell voldria marxar nord enllà es refereix a França, ja que aquella terra, per a ell, és tot el contrari que Catalunya, per a ell França és noble, culta, rica, lliure. Però no marxa perquè la gent pensaria que abandona la seva terra, que abandona la lluita, que marxaria del seu indret i per això mai marxarà de Catalunya i es quedarà fins a la mort.
Del primer vers al vers 8 és el plantejament; el poeta vol anar-se’n a un lloc diferent, on la gent sigui lliure de pensar. El nus és del vers 8 al 13, el poeta imagina que el seu desig es fa realitat. Finalment, el desenllaç que és del vers 13 al final, el poeta torna a la realitat i admet que no anirà a l’estranger, ja que estima a la seva terra, que només li dona dolor i té por d’anar-se’n.
Descriu la seva terra com una terra covarda, vella, salvatge y que la gent és neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.


Parlant de tipologia textual, es tracta d’un poema expositiu, ja que revela la subjectivitat de l’autor.
També és descriptiu, perquè i surt la realitat humana, que ofereix el comportament de les persones. I profunditzant més, es podria dir que també és argumentatiu, perquè presenta raons en contra de la dictadura franquista i exalta les democràcies del nord, però sempre tenint en compte la seva personalitat, segons ell covarda i catalanista.

Comentari personal:

Aquest poema comença parlant sobre les ganes que té l’autor de deixar la seva terra, d’emigrar cap al Nord, perquè diu que on ell és ara la terra és covarda vella i salvatge, i el lloc on vol anar la gent és culta, noble i neta. També explica que si el seu somni s’acomplís, els ciutadans, a qui ells anomena germans, s’avergonyirien d’ell, mentre l’autor ja seria ben lluny i se’n riuria. Però el protagonista té un sentiment de contrarietat, perquè tot i que ell vol emigrar cap a aquell indret tant meravellós. alhora sent estimació per la seva pàtria. Finalment podem trobar dues formes d'entendre la forma d'actuar del poeta. Una seria el fet de que realment té ganes de marxar cap al Nord, i abandonar la seva terra, ja que no se l'estima gens,  però el que el reté a quedar-se és la covardia i la por cap a el desconegut. L'altra manera d'entendre el que el poeta ens expressa és que tot i que la seva pàtria sigui vella, salvatge i covarda, ell s'he l'estima perquè és el lloc que l'ha vist néixer i on ell ha viscut sempre.

BLOC II

22. Oda a guynemer

Un caŀligrama és un tipus de poema visual. És un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la caŀligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable.

23. Tot l’enyor de demà

Aquest poema de Joan Salvat- Papasseit perteneix al 1921. L’objectiu d’aquest poema és explicar des de el punt de vista del autor com veure la vida sota l’estat de la malaltia, donant-li importància a les coses realment senzilles. És un poema líric i el seu subgènere és la oda, ja que el autor expressa una emoció.
El títol fa referència a els sentiments que són expressats al poema. El tema és la relació entre la vida i la mort. Els subtemes són el desig de poder viure el futur i l’anhel de les coses que té la vida, que normalment no les hi donem importància.El poema esta representat en dos parts, la primera fa referència a la vida, ja que explica amb esperança d’aixecar-se el que podrà veure en el dia de demà, en canvi la segona part fa referència a la mort, ja que el no aixecar-se i no poder viure el futur simbolitzaria la mort.
És un poema que expressa un sentiment molt personal sobre la relació de la vida i la mort, i transmet al lector les ganes i l’esperança de viure d’una manera molt senzilla, sense ser el poema molt dramàtic. A mi personalment, aquest poema m’ha agradat molt, perquè m’ha fet repensar sobre la vida, sobre el dia a dia i sobre el “carpe diem”.

 

30. Elegies de la represa

El concepte del amor al poema es un sentiment que no es pot controlar y que no podem decidir, un sentiment tan fort que ens fa fer locures, y que no acaba ni quan morim.

[PARA VIVIR NO QUIERO]

Pedro Salinas

Para vivir no quiero
islas, palacios, torres.
¡Qué alegría más alta:
vivir en los pronombres!

Quítate ya los trajes,
las señas, los retratos;
yo no te quiero así,
disfrazada de otra,
hija siempre de algo.
Te quiero pura, libre,
irreductible: tú.
Sé que cuando te llame
entre todas las gentes
del mundo,
sólo tú serás tú.
Y cuando me preguntes
quién es el que te llama,
el que te quiere suya,
enterraré los nombres,
los rótulos, la historia.
Iré rompiendo todo
lo que encima me echaron
desde antes de nacer.
Y vuelto ya al anónimo
eterno del desnudo,
de la piedra, del mundo,
te diré:
«Yo te quiero, soy yo».

En el poema  es referix al pronom ‘’jo’’ com a ell mateix, ja que el poema es en primera persona, i al pronom ‘’tú’’ per a referir-se com seria la seva estimada ideal.

 

34. Sol i de dol

 Aquest poema parla sobre la reflexió de la pèrdua de la seva pròpia identitat pel que fa a la quesito i en que no sap on es.

L’espai on es desenvolupa es al bosc un lloc obert i fosc

35. Es quan dormo que hi veig clar

Es un moviment artístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent  i més veritable que la realitat tangible i quotidiana.

El poema es pot interpretar com si fos un somni, a més hi han diversos factors del poema que son irreals.

36. Cançó del matí Enclamat.

Caront era l’encarregat de creuar les ànimes mortes per el riu Aquaronte, era el que portava la barca a Hades.

Es podria relacionar amb la guerra civil.

37. Assaig de càntic al temple

El autor es planteja marxar de la seva terra per marxar al nord. Però al final l’autor desideix quedar-se ja que considera mol mes important la seva patria.

Vicki Fernandez
Primer Bachillerat