Assaig de cántic al temple

‘’Assaig de cántic en el temple’’

d’Elcaminant i el mur (1954)

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta (hiat)

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç! (sinalefa)

Aleshores, a la congregació, els germans dirien (sinalefa) (hiat)

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu, (hiat)

així l’home que se’n va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria (hiat)

de la llei i de l’antiga saviesa (elisió)

d’aquest meu àrid poble. (sinalefa)

Però no he de seguir mai el meu somni (sinalefa)

i em quedaré aquí fins a la mort. (sinalefa)

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un (sinalefa)

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortadda pàtria (hiat)

SALVADIOR ESPRIU I CASTELLÓ

Salvador Espriu i Castelló va néixer al 1913 a Santa Coloma de Farners. L’octubre de 1930, quan tenia disset anys, va ingressar a la Universitat de Barcelona per seguir les carreres de Dret i Filosofia i Lletres. Aquells moments la vida era quan s’acabava de sortir de la dictadura i el país s’encaminava cap a la Repúblic. Tot i que treia unes notes immillorables en les dues carreres que feia paral·lelament, li agradaven molt més les Lletres que el Dret. Aquesta passió el porta a escriure diferents novel·les, desprès de l’esclat de la Guerra Civil espanyola va publicar quatre llibres de poemes: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur (del qual hem tret el poema Assaig de càntic en el temple, que el va escriure entre els anys 1952 i 1955. El seu pare va morir l’abril del 1940 i el 7 d’agost de 1950 va morir la seua mare de càncer, fet que va significar un cop molt fort per l’escriptor ja que l’admirava i estimava molt.

A partir del 1969 se’l va proposar per al premi Nobel de literatura, que no li van concedir, però sí que se li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Al llarg de la seva vida, va tindre moltes malalties, ja que es dedicava hores a llegir el diccionari Fabra i el de la Real Academia Espanyola. Va morir la vesprada del divendres 22 de febrer de 1985 amb 72 anys.

ARGUMENT DEL POEMA


El tema central és el desig de canviar la cultura del seu poble,és a dir té la funció de queixa d’un sistema que no fa feliç al protagonista. També parla de les ganes que té l'autor de deixar la seva terra, d'emigrar camal Nord, perquè diu que al lloc on vol anar la gent és culta noble i neta, no com on viu ell, que es covarda, vella i salvatge.

MÈTRICA:

El poema consta de vint versos d’art irregular i sense rima, que per tant són versos lliures.


 ÈPOCA

Al s XX es va imposar:

el Modernisme, i es va començar a imposar la poesia i el teatre.

El Noucentisme, i amb ell la jerarquització dels gèneres literaris, es continuava imposan la poesia i el teatre i es va innovar amb la novel·la, (específicamente  el conte)

Els anys de la Dictadura el que va evolicionar va ser el teatre, portant així la comèdia burgesa

A la postguerra, es feia poesia descrivint aconteciments histórics i culturals, i es va innovar amb el teatre professional i el teatre independent, la narrativa i l'assaig

I, finalment del Realisme Històric a l’actualitat, que es van millorant i avançant en tots els generes dits anteriormente.

Vicky fernandez
1B bachillerat.